Nascut el 14 de desembre de 1901 a Barcelona i mort a la mateixa ciutat el 14 de juliol de 1973, era fill de Eloi Espelta Guasch i Nebot d’e Domènec Espelta Guasch, tots dos també imaginers.
Josep, rebé la primera formació artesana als tallers Salesians de Sarrià, iniciats pel seu pare. Posteriorment es forma a l’escola d’arts i Oficis de Barcelona (Llotja) on fou desceple d’e Josep Josep Campeny Santamaria (1922-1985).
Amb aquest precedents , s’especialitzà en la talla de imatges religioses. Insta-la el seu taller al carrer Valencia, 200 i va treballar per moltes esglésies de Catalunya i altres indrets de la península así com per a paisos a reu del mon.
Tal com indica mossèn Martirià Brugada i clotas, juntament amb altres imaginers del moment, aporta un important esforç a la imatgeria religiosa en mig de la gran demanda en la reconstrucció de moltes esglésies durant la postguerra espanyola.
Las imatges son una mostra d’aquesta signatura qualificada que sabé atendrà una devoció que perduraria i perduraran més enllà d’ell mateix, tot transmeten a cada peça la seva empremta personal.
L’estil den Josep oscil·la entre el realisme dramàtic i descarnat de las repliques barroques i el classicisme auster mes reposat que ell tracta de re interpretar i impregnar de un dols naturalisme als models que es recuperaven després de la Guerra Civil
El treball l’iniciava amb uns estudis al carbó a partir dels models que tenia a mà. Després elaborava el model en fang, lamentablement tots destruïts de immediat per tal de recuperar l’argila. A partir del model de fang es feia un motlle en cola i, seguidament un model en guix, D’aquest se’elaborava la talla definitiva en fusta.
Josep Espelta Graciot 